ALHAYAT O LA SUMA DELS DIES

Tres personatges i l’espera. L’eterna espera que pateixen els milers de refugiats després d’haver realitzat el viatge més llarg i difícil de les seves vides. L’espera eterna sense informació en un camp de refugiats.

La Júlia,  voluntària, arriba a un camp de refugiats a Grècia i coneix en Hadi, un refugiat sirià. Comencen a comunicar-se amb una pissarra: paraules i dibuixos. Mig en català, mig en anglès, mig en àrab. S’entenen com si fossin amics de tota la vida. A aquesta complicitat s’hi afegeix la Samura, la germana d’en Hadi. La passió que comparteixen per la literatura es materialitza en un projecte per construir una biblioteca pel camp.

Però construir una biblioteca enmig del no-res no és fàcil, necessitaran la col·laboració de totes les persones del camp -voluntaris, gestors i refugiats – i uns i altres fa massa temps que no s’escolten.

Alhayat està inspirada en fets reals: d’una banda, la construcció de la biblioteca que va tenir lloc al camp de Lagadikia (Salònica, Grècia) l’estiu del 2016 i, de l’altra, l’experiència personal com a voluntàries de part de l’equip artístic d’Alhayat.

La peça parla de tot allò que passa mentre no es fa res: les converses, els jocs, els desitjos i les il·lusions. La por. La impotència i la incertesa. Però sobretot, de l’amistat i de persones que busquen la forma de fugir d’un lloc que només existeix pels que l’habiten.

"El mèrit d’obres com Alhayat és el d’haver creat un espectacle amb una enorme veritat teatral a partir d’uns fets que són importants, perquè marquen el batec del temps en què vivim."
“Potser el teatre realment necessari és com el que fa La Viciosa: històries que et captiven i que, sense forçar-te, t’obliguen a mirar la veritat als ulls.
"Alhayat o la suma dels dies és un cant a la humanitat, a la cultura, a la sensibilitat. És un intent de recordar-nos que, darrera tota catàstrofe, hi ha persones intentant sobreviure sense perdre la dignitat malgrat un sistema inhumà i insensible que només és bo sostenint-se a si mateix. Un muntatge petit de mida, però gran en talent que val molt la pena."
"Por, avorriment, desesperança, dolor, tristesa, amistat, alegria, concentrats en un text que busca que l'espectador es deixi portar com si escoltés un conte"

EQUIP

Idea Original
Laia Foguet

Direcció
Aura Foguet

Dramatúrgia
Laia Foguet i Aura Foguet

Repartiment
Georgina Latre, Manar Taljo i Moha Amazian

Producció
Roser Tresserras

Escenografia
Alexandra Pallejà

Ombres
El Gecko con Botas

Adjunta de direcció
Laia Foguet

Il·luminació
Èric Rufo

Moviment
Yucef Zraiby

Espai Sonor
Pol Fontanals

Responsable de vestuari
Nestor Reina

Disseny i d’utillatge interactiu
Miquel Llull

Alumna en pràctiques – El Timbal
Cristina Pedrajas

Assessor lingüístic
Lamé Taljo

Imatge del poster
Toni Vidal

Vídeos i imatges promocionals
Mikel Alors, Ana Casero i Toni Vidal